Any 1974:

Els germans Moll són els amics valencians del formidable cuiner francés Joél Robuchon ( "Talent formidable",en frase dels crítics Milau i Gault, 1 99 l),ara ja dedicat assessorament i a rentabilitzar molts anys de dur treball i una autodisciplina implacable. Més Tard, sabrem on va comenqar esta amistosa relació.
La Sort va obrir el 1974. Bar típic d'un poblet com Moraira, poblat per pescadors i els primers turistes i residents estranger, atressos per la scua tranquilitat i bellesa del paisatge.Era un complement econ¿>mica a les activitats del paterfamilia, músic (tocava el saxo alt)de orquestres sinfóniques i circs com Price o Califómia.
Eventualment acompanyava també a Michel (el primer espanyol que va cantara la Unió Sovietica) i Manolo Escobar.
Bar de tapes.
Un fornet en la cuina on sa mare també feia plats de cullera (ja existia el menú i el menjar turístic) com l'arròs caldós amb sépia,espinaques o boquerons;i, naturalment, paelles díverses. El primer "topless" (senyores i senyoretes sense la part de dalt del bikini)es va poder veure cap el 1977. S'organitzaven excursions espontànees cap a l'Andragó,Punta Estrella i Cala Advocat,on,les extrangeres-més alguna avançada de Benissa-donaven color a la part de dalt. Josep V. Moll (Teulada, 1961),tenia 16 anys. Als 8 ja preparava truites de sobrassada per els amiguets, i en arribar les restes del poble anava a la compra i plenava la dispensa doméstica. Dels 10 als 16 anys va estudiar al col.legi "Terciarios Capuchinos", amb la sede a Valéncia,a sis kilómetres, peró lluny de Moraira. Durant els estius treballava en el local dels seus pares (no va ser fins 1981 quan ell i el seu germá Joan s'integraren profundament al negoci).

Any 1984:

Passaren els anys. En 1987, Josep i Joan decidiren donar el bot. Reformaren I'estableiment ¡, el tipus d'oferta. No foren compresos al principi. Part de la clientela no va aceptar el canvi,i durant 3 anys,sense tancar cap dia, patiren. I resistint, sent recompensats per la seua tenacitat.

Any 1991:

Josep, el cuiner, obtení en 1991, una beca i va viatjar a París.Va estudiar a I'Escola Superior de Cuina Francesc Ferrandi les bases necessáries.Després va ampliar coneixements en I'Escola Ritz Escoffier i en la Cordon Bleu ( en el curs de cuina superior va rebre la menció "tres bien").

En 1994 torná a la capital francesa i en I'Escola de cuina Lenótre de Plaisir va asistir a un curs de buit que donava l'afamat Joél Robuchon. Casualitats de la "vie". Resulta que Robuchon veranetja va en a la costa alicantina desde feia 10 anys i era client de La Sort encara que mai s'havia presentat."Tinc un modest restaurant en Moraira" li va dir tímidament Moll. ¿Com es diu?,li va preguntar Robuchon."Jo soc client vostre",confesá el mag de la gastronomia.Il "chef' de Moraira casi palideceix, com en la bona literatura negra de Raymond Chandies. Joan Moll (1967)ja feia cafés als 8 anys en el bar La Sort, pujat damunt de 2 caixes. Llest i treballador, incansable.Segons admiteix Joan, el contacte diari amb gent maj or li va fer maurar. Avui és I'encarregat de la bodega, gerent i relacions publiques. La seua afició máxima és el motociclisme,terápia contra I'estrés. Ha estudiat a I'Escola d'Hosteleria de Lausana (Suissa) i ampliat lliçons als Hotels Waldorf Astoria de N.Y. i Savoy de Londres.

Any 2002:

Un restaurant que no sols és un restaurant. En efecte, perqué també ven serveis de catering per a vaixells (en Moraira i la zona hi ha una nutrida colonia náutica) i forma part de l´organització del anual Festival Gastronómic. En 2002, els germans Moll inagurarán un hotel de 22 habitacions (La Sort) i dins d´ell, Moll´s, un espai amb decoració minimalista, petit restaurant multifuncional, més el Racó Epicur. Els seus pares sempre els suposaren. Que conste en l´acta perquè és de justicia.